L'ESTANY DE BANYOLES, UN ESPAI NATURAL COMPARTIT

Vista de l'Estany de Banyoles des de la riba porquerenca

Tot va començar quan Catalunya estava coberta per un mar molt gran i la serralada Pirinenca va ser la culpable en el transcurs dels anys del moviment geològic provocant l’aixecament de la conca interior. Això va provocar el moviment de zones impermeables produint que fossin recobertes per sediments fluvials i és la causa de falles, originant l’enfonsament de diferents territoris durant vint milions d’anys.

Concretament l’Estany de Banyoles està situat al costat de la falla de l’Empordà i s’alimenta a través d’una xarxa subterrània de canals aqüífers provinents del nord i l'oest de l’alta garrotxa, ja que els primes estudis es creia que estava alimentat pel riu Ter i el Fluvià.

El principi de l’aparició de l’Estany fa 250.000 anys, tenia un nivell entre sis i vuit metres més per sobre del que hi ha ara en l'actualitat. I es demostra per l'aparició de fòssils a Porqueres i les Estones de Banyoles. El 1887 es detecta la troballa d’una mandíbula Neandertal (hi ha més referències en l'article de la columna dreta dedicada a la figura del farmacèutic banyolí, Pere Alsius i Torrent), que data d’una edat aproximada de fa 80.000 anys. I es verifica l'existència de l’especia humana en el territori on vivien a prop de l’estany amb un clima humit i pantanós.

Fa 15.000 anys es quan l’estany va començar a definir-se tal com és. On aparegueren la formació d'estanyols que estan alimentats per aqüífers amb un volum d’aigua menor. Uns d’aquest estanyol per exemple es l’estany Nou o de Can Silet. Ja que també n’hi ha a Porqueres, a Camós, a Sant Miquel de Campmajor, Espolla o Pujarnol.

Hom pot imaginar que un laberint subterrani d’aqüífers que alimenta tots aquests petits estanyols i que són cosins germans de prop de l’estany o millor dit de la conca lacustre. Aquests aqüífers amb les seves aigües, tenen la força per enfonsar el sòl provocant petites coves subterrànies que donen lloc a la formació d'aquests petits estanys o estanyols, produint també altres fenòmens més petits com per exemple el de 1982, un sot a la mateixa carretera C-150 a prop de l’estanyol de can Ordis. En definitiva, són formes geològiques que no són mortes ni estàtiques, sinó que  estan en moviment i en alguns llocs augmenta de forma constant el seu volum subterràni.

Vora oest de l'estany		Vora oest i mirador de la zona nord
Santa Maria de Porqueres al peu de l'estany		Mirador i alfons, Club náutic de Banyoles

L’any 812 l'orde benedictí del monestir de Sant Esteve de Banyoles va facilitar la sortida de l’aigua amb la construcció de recs que s’endinsen entremig de la vila. En aquesta mateixa línia, i per tal de controlar la pujada del nivell de l’aigua quan plovia, l’ajuntament els anys 90 va construir dos col·lectors.

S’han fet molts estudis microbiològics i van veure que molts d’aquests estanyols situats al sud, a prop de la vila de Banyoles, avui pràcticament en el nucli, hi ha un nivell elevat de substàncies sulfuroses càlciques i són coneguts com a aiguamolls de la Puda. La seva aigua s'utilitzava amb finalitats curatives i està esmentat en escrits des del segle XV.

L’any 1829 l’ajuntament va construir una font artificial amb una petita placeta i, més tard es va fer una caseta amb un parell de banyeres on malats i turistes van portar molts ingressos econòmics a la vila. A causa de l'èxit assolit es va construir una nova font que és la que actualment hi ha ara, i un ampli i modern centre termal, encara existent, però totalment abandonat i en estat ruïnós.

L’ecosistema natural s'hi troben aus com per exemple els ànecs que són molt comuns a l’estany i també si troben amfibis i rèptils com el tòtil o la serp d’aigua. Pel que fa els peixos els més autòctons són la bavosa de riu o la bagra, ja que també la carpa, el garbí o el peix de sol s’han adaptat a la zona.

La vegetació es troben tres grups característics, les plantes submergides anomenat hidròfits, plantes que tenen part fora de l’aigua amb fulles i flors que es diuen helòfits i finalment les plantes que viuen fora de l’aigua anomenades higròfits. Pel que fa a la vegetació arbòria trobem boscos de ribera amb vernedes, alberedes o salzedes.

Tot aquest ecosistema esta protegida com espai natural per la Unió Europea anomenat natura 2000, on la protecció de les espècies i els hàbitats naturals són protegits respectant l'activitat humana que si desenvolupa.

I en aquesta directriu cal fer esment l'enorme valor paisatgístic i del ecosistema al considerar l'estany de Banyoles, una de les meravelles naturals més valuoses de les comarques gironines, on el pas dels anys sobre tot de malaurades especulacions urbanístiques com van patit molts recons de la Costa Brava, en aquest indret han estat sortosament inexistents, podent avui gaudir d'aquest indret mediambiental incomparable.

En aquest marc de respecte al medi ambient cal destacar dos atractius, l'un de caire arquitectònic i l'altre esportiu i de salut: les pesqueres i el camí que dóna la volta a l'estany. Les pesqueres només es troben en la part sud i est de l’Estany de Banyoles i són petites construccions molt diferents entre elles, que s'han convertit en una imatge inseparables de l'estany de Banyoles. Actualment n'hi ha vint, cadascuna de les quals és coneguda per un nom en particular, essent de propietat privada i per tant, només es poden visitar des de l'exterior.

La seva construcció data de mitjans del segle XIX fins a principis dels anys 30 del segle XX, data a partir de la qual l'Ajuntament de Banyoles, en va prohibir la nova construcció, interdicte que ha perdurat fins l'actualitat. La seva funció original era de guardar els estris de pesca i les petites barques, com també per a poder banyar-se o passar-hi la jornada la família propietària, normalment gent acomodada a Banyoles.

Pel que fa al segon atractiu, sens dubte, és el camí que voreja tot l'entorn de l'estany. Un camí planer, fàcil de fer i per totes les edats. Té un recorregut total de 6,3 quilòmetres, i transcórrer per indrets i racons encantadors, on es poden contemplar gràcils estampes de l'hàbitat natural com també arquitectòniques, com és l'església romànica de Santa Maria de Porqueres.

A part del camí que voreja tot l'estany, que és el principal, n'hi ha d'altres més curts que també es poden recórrer, com la Ruta de la Puda, on es pot gaudir de visitar petits estanyols com l'Estanyol d'en Montalt o el mirador del mateix nom, d'on es pot contemplar diversos nius de cigonyes.

BOSC DE LES ESTUNES

Les Estunes és un petit bosc situat dins el terme municipal de Porqueres, que es troba a mà esquerra de la carretera GI-524 en direcció a Olot per Sant Miquel de Campmajor, a tan sols uns 0,7 Km. des de la Font de la Puda i a uns 500 metres en línia recta de distància de l'estany de Banyoles.

Per tant, es troba dins els paratges que envolten l'estany, espais naturals que en té cura el Consorci de l'Estany de Banyoles, on hi participen ens públics com l'Ajuntament de Banyoles, l'Ajuntament de Porqueres, l'Ajuntament de Fontcoberta, juntament amb altres entitats a nivell provincial com són la Diputación de Girona i Generalitat de Catalunya, per part del seu Departament de Agricultura, Ramaderia, Pesca Alimentació i Medi Natural.

Es un bosc d'unes característiques molt especials, que s'han format al llargs d'anys sobre travestins, una roca sedimentària calcària, i que havia estat fa milers d'anys una part de la zona litoral oest de l'actual estany. Aquestes roques presenten unes curioses i àmplies esquerdes, no molt fondes, però que li donen una sensació de caverna d'esquerda vertical.

La seva característica tan peculiar en conjunt, és a dir, del propi bosc i del seu sòl, fa que els arbres i la seva vegetació assentada sobre un terreny tan escabrós i escletxat, doni un toc fadador i propi per a llegendes, tal com va recollir en el seu dia en Pere Alsius i Torrent en la "Llegenda de les fades de les Tunes" en una les al·lusions d'aquests personatges fantasiosos, i tan estimats pel món infantil.

Diferents imatges del Bosc de Les Estunes

Hi ha dues rutes, una de curta i una altra de més llarga, així com diversos racons dins del bosc; les rutes tot i que són senzilles, cal estar atents als abruptes alteracions del nivell i a les seves escletxes, que poden presentar seriosos problemes en cas de distracció o temeritat (*), pel que fa a caigudes de cert nivell i el perill de topar contra la part rocosa, cal estar-hi atent i vigilar sobre tot a la mainada.

Escut	Bandera

PORQUERES EN XIFRES	idescat
	municat
GENTILICI	Porquerenc, porquerenca
SUPERFICIE DEL MUNICIPI	33,52 km2
COMARCA	Pla de L'estany
PARTIT JUDICIAL	Girona
DEMARCACIÓ ELECTORAL	Girona
BISBAT	Girona
CODI POSTAL	17834
MERCAT SETMANAL	Divendres
COORDENADES GPS (Ajuntament)	Latitud N 42,102937º - Longitud E 2,789931º
ALTITUD (Ajuntament)	120 metres
CIUTAT AGERMANADA	Comunidad Segundo Montes (El Salvador)
FESTA MAJOR	Maig
WEB OFICIAL DE L'AJUNTAMENT	web

El temps a Porqueres MeteoCat Trànsit

	Bibliografia
	• L'ESTANY DE BANYOLES, Miquel Coma Vila i Joan Gratacós Guillen, Quaderns de la Revista de Girona, Diputació de Girona, 1991 • HISTORIA DEL PLA DE L'ESTANY, Joaquim Tremoleda i Trilla, Poblicaciones Diputació de Girona, 2000
	Internet
	Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles
	Canals de ràdio i TV local
	Banyoles TV Canal Banyoles (YouTube) Ràdio Banyoles
	Plànols i Mapes
	Porqueres